Blogia

esperanzagp3

Quan es van obrir les portes de l' ascensor d' aquell hospital...

Quan es van obrir les portes de l' ascensor d' aquell hospital...

No savia pas amb el que m’ havia trobat era com una mena de somni en el qual no podia despertar-me, hi estava el nuvi de la meva millor amiga fent-se petons amb la seva archienemiga, quan em va veure se li caure la cara de vergonya ell que deia que se la estimava tant, li posava les vanyes amb la seva enemiga i a sobte ella estaba entusiasmada y molt enamorada d’ ell. Asi que em vaig anar i vaig estant pensant durant tota la nit sobre si dir-li o no perquè, totes dues coses portavan pros i contres. Una de les coses bones era que si li deia li obreria els ulls i ella es donaria comte de qui era en realitat el que ella deia  que estimava molt: el seu nuvi, però si no li deia res i em callaba el que havia vist i ella s’ enteraria per una altra persona que no era jo, i al cap i a la fi jo vaig ser la que ho va veure tot. Asi que quan me la vaig trobar a l’ institut li vaig dir el que va passar i ella em va dir que ja ho sabia que ell s’ ho havia dit i que ja havien tallat però, em va dir que gràcies perquè ella s’ havia que s’ ho diaria. Així que un disgust i tota la nit rumiant per no res.

Pell, tinta i forats

Pell, tinta i forats

En Joan i la Mireia són amics desde que anaven junts a parvulari, resulta que un dia la Mireia es va trobar amb en Joan i li va explicar que tenia un gust, el seu gust era fer-se un pircing damunt dels llavis, i ella es clar, no savia que fer. Quan li va explicar a en Joan, ell va dir mira Mireia el que has de fer és dir-li a la teva mare. La Mireia va fer cas del seu amic i li va dir a la seva mare, la mare de la Mireia va dir que s’ ho tenia que pensar que depèn de les notes que tregui li deixaria o no. La Mireia tota entusiasmada per la resposta de la seva mare es va posar a estudiar molt per a pogué fer-se el pircing que és el que ella mé volia. Dit i fet la Mireia es va posar a estudiar, van passar els mesos i els mesos i ella continuava estudiant fins que un dia la Mireia va agafar a la seva mare i li va dir que si no se’n recordava del pacte que van fer totes dues de si la Mireia treia bones notes la seva mare li deixaria ferse un pircing. La mare li va dir que ni boja la deixaria fer-se un pircing que si es volia fer un pircing:

hauria d’ estalviar que ella no li pagaria el seu pircing, per molts somnis que tingués de fer-se’ l. Així que al dia seguent , en sortir de l’ institut la Mireia es va anar amb el seu amic Joan a fer-se un pircing. Quan se’l va fer el seu amic li va dir que no sel tenia que haver fet, ella li va dir que no passava res que nomes se’l tenia que amagar durant un parell de dies fins que poguessi convencer a la seva mare de que fer-se un pircing no era res dolent. Quan va arribar a casa seva i la seva mare li va veure el forat al damunt del llavi, la seva mare li va fotre la bronca del segle. Ja us podeu imaginar la resta.

 

 

Redacció català

Redacció català

Avui, he rebut un e-mail que m’ ha deixat glaçada. Quan he obert l’ ordinador l’ he llegit i no m’ ho esperaba. No savia com reaccionar, el cas es que.... resulta que.... No se ni com començar

 

La meva millor amiga, que ens coneixem desde els 3 anys que ens hem contat sempre totes les coses, les confidències. S’anava per sempre de l’ escola, i llavors us podeu imaginar com he reaccionat i a sobre m’ he d’ enterar per altres persones. Després de llegir el e-,ail el que fet es pensar i com que havíem quedat per anar al centre comercial a comprar-nos roba, he aprofitat per explicar-li el que havia passat i ella m’ ha dit que si que era veritat

 

M’ ho ha explicat tot, m’ ha dit que sa mare s’ anavaa treballar a fora i que ella tenia que anar amb ell, per aquest motiu tenia que anarse’n. Jo li he dit que m’ havia enterat per una de les meves pitjors enemigues i que no m’ ho esperaba. Ella m’ha dit que m’ ho volia dir ella però que no savia com dir-me aquesta notícia que per a ella es molt important.  Al final hem quedat totes les noies de la classe en fer-li una despedida com deu mana.

El meu diari personal

El meu diari personal

Avui, dia 20 d’octubre de 2010 me aixecat a le set i mitja i m’he preparat la motxilla i me anat a l’escola com cada matí. A primera hora que eren les 9 m’ha tocat matemàtiques. A les deu castellà. Després hem sortit al pati a esmorzar. De onze a dotze he fet química. De dotze a una hem fet socials amb el Benito. Després he anat a dinar a casa de la meva tieta. Per la tarda, hem fet català amb la Marissa i ètica amb la Dolors. Quan hem sortit  les cinc i quart he anat a buscar a la meva germana a l’escola. Totes dues juntes ens hem anat a casa i li he ajudat amb els deures.Després totes plegades hem berenat amb la meva mare i tieta. A les sis m’he posat a estudiar i he estat a internet mirant videos de musica i descargant-me musica l’ordinador.