Quan es van obrir les portes de l' ascensor d' aquell hospital...

No savia pas amb el que m’ havia trobat era com una mena de somni en el qual no podia despertar-me, hi estava el nuvi de la meva millor amiga fent-se petons amb la seva archienemiga, quan em va veure se li caure la cara de vergonya ell que deia que se la estimava tant, li posava les vanyes amb la seva enemiga i a sobte ella estaba entusiasmada y molt enamorada d’ ell. Asi que em vaig anar i vaig estant pensant durant tota la nit sobre si dir-li o no perquè, totes dues coses portavan pros i contres. Una de les coses bones era que si li deia li obreria els ulls i ella es donaria comte de qui era en realitat el que ella deia  que estimava molt: el seu nuvi, però si no li deia res i em callaba el que havia vist i ella s’ enteraria per una altra persona que no era jo, i al cap i a la fi jo vaig ser la que ho va veure tot. Asi que quan me la vaig trobar a l’ institut li vaig dir el que va passar i ella em va dir que ja ho sabia que ell s’ ho havia dit i que ja havien tallat però, em va dir que gràcies perquè ella s’ havia que s’ ho diaria. Així que un disgust i tota la nit rumiant per no res.