Pell, tinta i forats

En Joan i la Mireia són amics desde que anaven junts a parvulari, resulta que un dia la Mireia es va trobar amb en Joan i li va explicar que tenia un gust, el seu gust era fer-se un pircing damunt dels llavis, i ella es clar, no savia que fer. Quan li va explicar a en Joan, ell va dir mira Mireia el que has de fer és dir-li a la teva mare. La Mireia va fer cas del seu amic i li va dir a la seva mare, la mare de la Mireia va dir que s’ ho tenia que pensar que depèn de les notes que tregui li deixaria o no. La Mireia tota entusiasmada per la resposta de la seva mare es va posar a estudiar molt per a pogué fer-se el pircing que és el que ella mé volia. Dit i fet la Mireia es va posar a estudiar, van passar els mesos i els mesos i ella continuava estudiant fins que un dia la Mireia va agafar a la seva mare i li va dir que si no se’n recordava del pacte que van fer totes dues de si la Mireia treia bones notes la seva mare li deixaria ferse un pircing. La mare li va dir que ni boja la deixaria fer-se un pircing que si es volia fer un pircing:

hauria d’ estalviar que ella no li pagaria el seu pircing, per molts somnis que tingués de fer-se’ l. Així que al dia seguent , en sortir de l’ institut la Mireia es va anar amb el seu amic Joan a fer-se un pircing. Quan se’l va fer el seu amic li va dir que no sel tenia que haver fet, ella li va dir que no passava res que nomes se’l tenia que amagar durant un parell de dies fins que poguessi convencer a la seva mare de que fer-se un pircing no era res dolent. Quan va arribar a casa seva i la seva mare li va veure el forat al damunt del llavi, la seva mare li va fotre la bronca del segle. Ja us podeu imaginar la resta.